La Sagrada Familia i els terrenys afectats de zona verda que condicionen la finalització de les obres del Temple

Article de Jordi Bonet, Soci de sostenibilitat i medi ambient i mercantil / fusions i adquisicions

Una vegada més, els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la polèmica al voltant de les obres de finalització del Temple Expiatori de la Sagrada Família i la disposició necessària dels terrenys per a la materialització del passeig central de les illes afectades de “zona de transformació d’ús a zona verda” (clau 17/6) pel vigent Pla general metropolità de Barcelona de 14/07/1976 (PGM), la realització de la qual permetrà visualitzar l’obra dissenyada per l’arquitecte Antoni Gaudí des d’una perspectiva creixent incomparable i dotar al barri d’un espai lliure potent i imprescindible en un entorn excessivament densificat.

El capteniment de l’Ajuntament de Barcelona al respecte no ha vingut sent exemplar des de fa molt anys. En part, probablement per les característiques de l’obra i la significació del Temple no compartides malgrat el gran nombre de visitants i tècnics de tot el món que l’admiren fins el punt d’haver estat declarat a casa nostra com a be cultural d’interès nacional (BCIN) i patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO.

Amb diferents alts i baixos, aquesta actitud de recel encara és de veure davant de la falta de criteri sobre com resoldre l’encaix urbanístic de la trobada de la façana de la Glòria amb el pont que ha de sobrevolar el carrer Mallorca i prosseguir a través d’unes escalinates per la zona verda central, de 60 metres d’amplada, fins al carrer Aragó, també post posada pel Pla especial d’ordenació integral del Temple de la Sagrada Família aprovat el 22/02/2019. És el que ha vingut succeint en el passat a través  de decisions diverses. com:

– Autoritzant la construcció edificis d’habitatges en terrenys confrontants en contra de les previsions del projecte del Temple,

– Participant de la decisió d’ADIF que forçà l’execució del túnel de l’AVE pel subsol del carrer Mallorca amb el risc de desestabilitzar els fonaments del temple, i

– Atorgant la llicència d’obres llargament qüestionada sense abastar els elements que sobresurten de la vertical del límit del carrer Mallorca, a canvi d’una aportació dinerària singular per la Fundació de la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família (36 milions d’euros en 10 anys) objecte d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de 18/10/2018 jurídicament irregular i contrari a aquell passatge de l’Evangeli de “no convertir en mercat la casa del meu pare” (Joan 2,13-22).

Entre aquelles autoritzacions és de destacar la llicència d’obres de la finca del carrer Mallorca 414 promoguda per la constructora Núñez y Navarro en època de l’alcalde Viola, el qual manifestà als representants de la Junta Constructora del Temple que l’havien anat a veure per traslladar-li la preocupació de que fos atorgada de que ja l’havia firmada d’acord amb l’informe favorable del servei municipal i fent indicació amb la mà del senyal de l’egipci per fer entendre que algú havia cobrat per aconseguir l’efecte. Així m’ho havien contat el meu pare i avi presents en aquella trobada.

Segons declaracions recollides per algun mitjà, la tinent d’alcalde d’urbanisme de l’Ajuntament, la Sra. Laia Bonet, s’ha compromès a garantir l’accés a l’habitatge als veïns afectats que han de ser reubicats sense dir com i a on, tot afegint que les expropiacions a fer aniran a càrrec de la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família atribuint-li amb gran defecte la condició de beneficiària, com si fos responsable de la situació dels veïns que a ben segur coneixien l’afectació que pesa sobre llurs finques quan la seva adquisició.

Cal tenir en compte també que la condició de beneficiària te conseqüències no únicament d’assumpció dels costos de l’expropiació, sinó de privatització de l’espai lliure de vocació pública amb la càrrega complementària per la Junta Constructora de la seva urbanització i manteniment.

Francament, no és aquesta la manera d’afrontar el problema que l’Ajuntament ha creat en perjudici també dels veïns afectats que esperen una solució que posi fi a la situació de transitorietat en la que es troben.

Correspon a l’Ajuntament programar d’una vegada l’adquisició del terreny per a destinar-lo a zona verda, bé exercint la potestat expropiatoria que disposa i que la Junta Constructora no pot tenir, ni com a beneficiaria al no tenir-la reconeguda legalment, o bé mitjançant un procés reparcel·latori prèvia la delimitació d’un polígon d’actuació urbanística sense menystenir la superfície de zona verda prevista al PGM que ha de donar continuïtat a les escalinates d’accés a la porta principal del Temple de la Sagrada Família.

L’anterior no exclou tanmateix la capacitat d’iniciativa de la Junta Constructora per instar la programació oportuna a l’Ajuntament a través de la comissió de treball contemplada al conveni de col·laboració abans indicat.

Encara som a temps de fer bé les coses.